El Lector Híbrid

Bloc de notes de miquel bezares sobre l'escriptura d'una obra web de narrativa breu

Elogi de la brevetat

mbezares | 20 Maig, 2004 16:51

Xim era una persona captiva de les aparences, i per això quan, finalment, satisfeia la invitació que, des de la universitat on s’havia doctorat, el reclamava perquè fes un elogi de la brevetat, s’aixecà cerimoniosament de la cadira, mirà des de la tarima els centenars d’espectadors que omplien el paranimf i es limità a oferir-los un silenci ensordidor.

L'aranya

mbezares | 12 Maig, 2004 16:49

Mentre dormia perforaves amb precisió els meus somnis. L'hipnòtic sedant que fou per a mi el silenci dels teus peus descalços m'havia portat, tanmateix, conscient del desistiment al teu territori predilecte. Em resistia a abandonar-te, incrèdul de clemència, freturós de tornar a sentir els teus passos desfent la seda.

L'aranya


Finestres florentines

mbezares | 04 Maig, 2004 16:47

Mirar és un plaer tan gran, penses, que has decidit no moure’t de la cambra. Hi has passat tres dies i tres nits. El matí del quart dia, però, quan has vist sobre la bicicleta l’al·lota dels cabells curts i vermells que travessava lentament la plaça, has tancat les persianes d’una revolada i has corregut cap a l’escala.
Una multitud l’envolta. Està estesa al terra, inconscient. Un rajolí de sang li surt del cap i cerca, com un riu, l’espai en l’empedrat per on transcórrer.
La mires. Encara no saps per què has sortit de la cambra. Ella ha obert els ulls, però tu ja no ho veus, perquè t’has girat enrere i ara mires la façana de l’hotel. Gairebé totes les finestres són tancades. Sents un dolor al pit. Quan la mires de nou, ella ha tornat a tancar els ulls, per no veure’t.

Foto de florència
Vols llegir el conte al meu web?

Ponte Vecchio

mbezares | 04 Maig, 2004 16:46

A l’arc central del primer pont esperes,
a la vigília i al riu retut,
¿despertaran en tu totes les feres
que han ignorat, potser, el do rebut?
Volgueres l’aigua. Mil nusos desferes
per arribar aquí, el lloc on el cor
tem, sobretot, de les seves maneres
les que escriguin el més trist ressò.
Arribarà, penses, de fluvials
clarors vestides. Vas errat, però,
perquè Maria és ja aquí (puntuals,
ho afirmen els batecs, i el buit, del pit):
s’acosta a tu tan nua que els ullals
del teu desig contradiuen la nit.
Porta a les mans, ho veus, els mots fatals
que mai no li digueres. És escrit
el sord final, reconeixes la dalla
que no amaga el finestró somort.
S’apaguen els llums del pont. Ella calla
(és tan bella!), p’rò reclamen la mort
i l’Arno un cos. ¿És el teu, o el d’ella?
No ho sabràs fins que arribi al port,
el més vermell matí, l’última barca.

Ponte Vecchio

Turista a Yazd

mbezares | 04 Maig, 2004 16:44

Més de mil cinc-cents anys esperà la flama la inoportuníssima visita del turista. Bufava un vent terral, el vidre que custodiava el foc sagrat es desféu en mil bocins, i mentre els guardians, esverats i colpits per les llàgrimes degradades que hauria de vessar el seu poble, corrien cap al caliu, l’imprudent visitant, encès, corregué cap als turons de la mort. No hi hagué una mirada per al vol dels corbs que es llançaven sobre l’estrany convulsionat; no hi hagué un espectador per a la seva deflagrada agonia. Hi havia ulls només per a una terrible extinció.

Imatge de joan manresa de Yazd
Imatge cedida per Joan Manresa

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb