L'immigrant de la casa xinesa
mbezares | 04 Maig, 2004 18:37
Tenc prohibit trepitjar terra. Visc en una barca flotant de devuit metres quadrats, en una llar establement balancejada per la calma del port. No vaig enlloc, perquè la mar no és cap lloc. Un peix d’argent ha saltat, avui dematí, per sobre de la barca, i en el seu vol audaç he vist els ulls de Lulú que em cercaven, negats com un camp d’arròs, eternament ennuegats d’espera inútil.
El somni de Bagdad
mbezares | 04 Maig, 2004 18:34
Heus aquí la nit sobre Bagdag. Sota la pluja d’un foc que teixeix els ulls irisats de l’Home i de la Dona, dos cossos nus es lliuren a una carnal batalla. Del plaer neix un crit que perfora amb nocturna precisió l’espant.
Vols llegir el conte al
meu web?
Islàndia
mbezares | 04 Maig, 2004 18:33
Sota la lenta fúria glacial hi havia una fúria encesa, un esclat de foc que rebentava la calma deserta del gel. T’obrires pas, amb els teus dits de jonc, entre l’espessa i alta nuvolada de vapor, i vas mirar-me. "Hi ha una mar per al nedador i un riu per al nàufrag", digueres només, abans d’abrasar-me i desaparèixer, devastadorament volàtil.
Las Vegas
mbezares | 04 Maig, 2004 18:32
Del desert vingueres fins a mi; del cor del no-res aixecares en el meu cor una convulsiva ciutat de llum i de sequera. Ens trobàvem sempre de nit: mai no havia estat una empresa impossible habitar-te, com qui habita un iglú, en la fredor que seguia al dia encès. Una serp, però, naixé del teu ventre a l’alba infame que intentares dir-me el foc, i un tauró solcà les dunes somogudes per devorar-nos, entre milions de carnals i sarcàstiques riallades.
La badia dels peixos d'argent
mbezares | 04 Maig, 2004 13:30
Era sempre a l’alba quan, des de la seva tardor, Narcís desdibuixava els seus somnis sobre l’arena de les dunes. Es despullava, se li esqueixava la gola en un crit esgarrifós i els peixos d’argent, animals sobrenaturals que sotjaven son deliri, saltaven sobre el seu pànic.

Vols veure el conte publicat al
meu web?