El Lector Híbrid

Els quatre nois, amb camisa blanca i ulls de fugida, s'han trobat al davant de l'església. Fa ja dies que la font no raja, i que l'alba té el color de la papallona. Un d'ells sap el dolor dels altres tres, que no han gosat encara dir-se'l, i el silenci li resulta cada dia més intolerable. Quan es decideix a parlar, però, ells es distreuen en el vol d'un ocell misteriós que descriu plàcidament l'aire del mar i de la deriva.

L'autobús

És l'autobús núm. 38. Des que hi ha entrat la dona núm. 5, que l'home núm. 2 no pot deixar de mirar-la; i ella, com cada dia, n'és ben conscient i no li sap gens de greu. A la sisena parada del recorregut s'obre la porta, i puja al vehicle un home de mirada ennuegada, un home tan desconegut que ho és fins i tot per a si mateix. L'autobús no ha fet encara cent metres quan un arbre centenari cau tot just al seu davant, i el conductor aconsegueix, amb una maniobra hàbil però violenta, d'evitar-hi la col·lisió. Ell somriu. Ella assaja el sospir, i es disculpa amb un dels homes per haver-se-li llançat a sobre, a causa de la sacsejada. Ell somriu. L'altre també.

Des d'avui, aquí, el nou conte d'El lector híbrid.

L'aquari

Us heu trobat davant dels taurons. Ella ha arribat abans de l'hora assenyalada, però tu ja l'esperaves. Sense mirar-te t'ha confiat la seva recança:

-Que potser n'és culpable, una filla, dels pecats de son pare?

Tu li has posat la mà a l'espatlla, i sense moure't -una rajada ha passat davant de vosaltres, fregant el vidre- has dit:

-Anem a casa.

Avui he publicat un nou conte a la meva web d'El lector híbrid. El podeu llegir, també, aquí.

No ho faig gaire sovint, però heus ací una possible clau per a la lectura del text, extreta del diccionari de la llengua:

abducció: 4 LÒG Sil·logisme en què la major és evident, però la menor (i, per tant, la conclusió) solament probable.

abducció

-Has de saber -al·legà de manera enigmàtica-, que jo anava en un dels avions que foren estavellats contra les torres bessones.

Eren quatre els nois que s'havien endinsat en el bosc. Ningú no hauria sospitat que un d'ells portava al seu cos l'espira, i quan els altres hagueren de córrer fugint de les flames la mare es despertà i esclatà en un plor pregon i inconsolable.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Desembre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31

• Comiat
• Un nou conte a El lector híbrid
• Un velomar que tenia la forma d'una banana
• L'infortuni
• Puntual, el darrer conte d'aquest agost
• Resposta a un lector anònim i aclariment
• La guerra
• Jeroglífics
• Estiu, estiu i calor
• Per mor

• + Notes [8]
• Esborranys [2]
• Els contes curts [47]
• Els pròlegs i els epílegs [3]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom