El Lector Híbrid

Bloc de notes de miquel bezares sobre l'escriptura d'una obra web de narrativa breu

Abans d'hora, un altre conte

mbezares | 14 Agost, 2004 17:30

Dimarts no podria acudir a la cita amb el lector (si hi ha realment cita i si hi ha lectors per a aquest quadern i per a aquest llibre de contes curts), així que he avançat la publicació del nou conte d'El lector híbrid. La imatge d'algú que és prou desesperat per suïcidar-se en un pou i que abans de fer-ho té temps de col·locar amb cura les seves sabates és una idea que sempre m'ha inquietat, i sobre la qual feia ja alguns mesos que treballava. Ja en alguns esborranys (perquè un conte tan curt com aquest podria arribar a tenir dotzenes d'esborranys, encara que no ho sembli) predominava la oposició entre l'ordre i el desordre, i ha estat la troballa d'un altre cercle, en aquest cas d'aigua, el que m'ha permès tancar-lo finalment avui mateix. Heus ací el conte:

La cisterna
Unes sandàlies que resten, acuradament disposades, al coll del pou. La negligència del crit que ofeguen les pluges del darrer setembre. El silenci que ha d'arribar quan s'obrin les portes de la casa. Les mirades que assagen l'evasió als passadissos blancs de l'angúnia. El silenci que ha d'arribar quan les portes siguin tancades. El món que s'acaba entre dos anells d'aigua: el desordre agònic d'uns peus que han oblidat la delicadesa de la sabata.

+ sobre el Moleskine

mbezares | 07 Agost, 2004 08:56

Deia en aquest article que feia servir, com a quadern de notes personal, un Moleskine. Avui mateix he trobat aquesta entrada, que m'ha semblat força interessant, en l'enciclopèdia col·laborativa h2g2. M'hi ha portat, a aquesta informació, el bloc d'un altre escriptor que fa servir un Moleskine, Carles Bellver. El seu Diari de Tasmània és una visita recomanable.

Un nou conte: Sometimes

mbezares | 03 Agost, 2004 11:22

Avui mateix he publicat aquí el nou conte. Aquell o aquella qui hi tengui interès, pot llegir en aquesta nota del bloc l'esborrany previ.

Per a la lectura directa del conte:

Sometimes

Sobre el mar hi havia el ple de la lluna que l'aigua somoguda per la brisa enteranyinava, una calma desigual que els llums d'alguns llaüts del calamar distreien.

-No hem après res -digueres només, d'esquena ja al mar. Mirares cap a la ribera, i foren els teus ulls un aiguamoll obscur, més obscur que cap horitzó.



A l'espera

mbezares | 02 Agost, 2004 10:33

Aquests dies he estat en silenci. Des de la publicació del darrer conte que no havia afegit a aquest quadern de notes cap article. Just els dies que he aprofitat per fer un viatget. Ara torn a ser a l'illa, i transcric, abans del conte de demà, la conversa que vaig sentir al meu costat l'altre dia:
"-Ja ho veus. Tinc només trenta-sis anys i he pogut veure la devastació d'un espai enorme de la meva illa. Malament, si la memòria es queda curta i no podem atribuir els canvis a la vellesa.
-Mira, de Randa estant, un persegueix amb la mirada el mar i el que hi veu és un paisatge de grues, incomptables grues: una teranyina de ferro que té l'aire d'una amenaça inacabable.
-D'això, precisament, et parlava. Ahir vaig fer la carretera militar, la que va des de s'Arenal cap al Cap Blanc. Feia molt que no la recorria. Aquesta era, fa uns anys, una carretera en molts dels seus trams gairebé inhòspita. Una meravella, la quantitat de Marina llucmajorera que servava l'itinerari, abans d'arribar a Cala Pi. Ara, però, em resulta impossible el recompte de les urbanitzacions ja habitades i de les que hi anuncia el bosc de grues que hi ha a banda i banda del solc d'asfalt.
-Vet aquí el creixement sostenible: el que ens sosté abans de la mort.
-L'espera."

El passatger indecís

mbezares | 20 Juliol, 2004 14:05

-Sobreviure a la nostàlgia, desertar del clam i desdir la renúncia, vet aquí l'obligació de l'Amic -callà de sobte, quan a l'horitzó l'illa descrivia la forma d'un desig. Llavors es tancà a la cabina, i no en sortí fins que havíem descobert que el port era el recer que havia de calmar, com un bàlsam inesperat i imprecís, les nostres ànsies. Ningú, però, sobre el moll no l'esperava; ningú al moll del deler no l'havia de rebre silenciosament i despert.


Llegeix el conte a l'edició original.


 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb