El Lector Híbrid

Avui dematí he enllestit el darrer conte d'El lector híbrid. Aquí el teniu. En la gènesi d'aquesta història (potser això no interessi al lector, realment), el fet que m'hagi despertat tres o quatre vegades dient el mateix que diu el meu protagonista, i també sense saber-ne per què. Tot just he acabat de publicar-lo que me n'he adonat (puc assegurar que no n'era inicialment conscient) que en aquest conte hi ha el desenllaç que la narració de fa quinze dies negava. Sovint el teixit que és el text és fet de fils invisibles i inesperats.

Monotonia

Em despertava i deia “no”. A qualsevol hora, hagués dormit poc o molt, em despertava i, sense saber per què, deia “no”. A més, gosaria afirmar que ho deia sempre igual. No es tractava ni d'un crit, ni d'una pregunta. Tampoc no és que pronunciàs el monosíl·lab especialment excitat, ni amb una contundència notable. Era una simple, inesperada, gairebé monònota negació. Un matí de primavera la meva companya em demanà per què hi insistia; i jo, és clar, no vaig saber donar-li una explicació satisfactòria. Quan s'acomiadava de mi, certament abatuda, respongué al meu astorament:

-No em puc estar al costat d'una persona tan negativa.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Comiat
• Un nou conte a El lector híbrid
• Un velomar que tenia la forma d'una banana
• L'infortuni
• Puntual, el darrer conte d'aquest agost
• Resposta a un lector anònim i aclariment
• La guerra
• Jeroglífics
• Estiu, estiu i calor
• Per mor

• + Notes [8]
• Esborranys [2]
• Els contes curts [47]
• Els pròlegs i els epílegs [3]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom